Sau
biografia CS CS actor premi CS  millor cançó en català de l'any aniversari  CS llibre de visites CS
enllaços altres webs
 

Carles Sabater, actor:

Paral·lelament a les activitats del grup musical “Sau” en Carles, va fer d'actor en nombroses obres teatrals, cinema i televisió.

El seu primer paper va ser al muntatge "Una jornada particular", de Josep Mª Flotats, amb qui després va coincidir en el repartiment de "Cyrano de Bergerac".

Ben aviat, protagonitzà la seva primera pel·lícula, “Gaudí”. Va fer per la televisió sèries molt conegudes com: "Ara què, Xènia", "El Compte Arnau" i "Sitges".

L'any 1997, protagonitzà dos musicals "Company" i "Els Pirates", de Dagoll Dagom.

 
 

"El cuc" pel teatre, en Carles l'hi va agafar després de fer a l'Acadèmia Humet l'obra "Gente Bien" de Santiago Rusiñol sota la direcció d'Elisenda Roca. Després va decidir entrar a l'Institut del Teatre, on va fer fins a mig tercer curs.

Mentre feia segon curs, l'any 1983, va ser reclutat per Joan Ollé per fer "Romeu i Julieta" de Shakespeare amb el teatre Estable de Sabadell. Actua tambè en "El malentès".

L'any següent el mateix Ollé el va animar a presentar-se a les proves per la tria d'actors per "Una jornada particular" que preparava la companya de Josep M. Flotats. Hi va entrar, fent el paper de fill gran de la família que protagonitzà l'obra.

L'any 1985, unes altres proves el van fer entrar a treballar amb Josep M. Flotats en "Cyrano de Bergerac" , dirigit per Maurizio Scaparro. Tambè participa en "L'auca del senyor Esteve".

La primera feina a la televisió, va ser un anunci per la normalització lingüística del català. Després va participar amb Gemma Nierga, en el curs "Graduï's, ara pot" del Canal 33.

També a participat en sèries de televisió com "Sóc com sóc" amb Alberto Closas.

Un amic Jordi Martinez, el va avisar per tirar endevant un espectacle del qual en prou fina hi havia una idea. Així es va formar el grup "La Vendetta" l'any 1987 i es va fer el muntatge "Ormetà" que va ser al Teatre Regina de Barcelona durant quinze dies i amb el qual després van fer bolos per Catalunya.

A finals de 1987, en Carles va donar preferencia a la seva carrera de cantant de Sau i va rebutjar una suculenta oferta de treball: actuar a "Mar i Cel" de Dagoll Dagom per tres anys!

A finals de 1988 principis del 89, actua en "El knack", dirigida per Ricart Reguant, en Carles fa el paper de Tolen.

El 1989, protagonitza la seva primera pel·lícula, "Gaudí", pel·licula muda, dirigida per Manel Herga. Tambè, en Carles ha participat, amb papers curts, en films com "Vida Privada", "Si te dicen que caí".

Actua en la sèrie de televisió "I ara què, Xènia ", dirigida i realitzada per Ricard Reguant amb guions de Joaquim Oristrell, en el més pur estil de comedia musical de Broadway, amb Àngels Gonyalons de protagonista, Pep Munné, Mercè Bruquetas, Carles Lloret, Montserrat Salvador i Àngels Aymar, entre altres actors. (emesa per tv3 l'any 1993)

El 1993, actua en el musical "Tots dos" amb Àngels Gonyalons i dirigiti per Ricart Reguant.

Actua en la sèrie de televisió "Arnau", dirigida per Lluís Maria Guell junt amb actors com Pere Arquillué, Silvia Munt, Joan Valls, Carme Elias, Ariadna Gil, Imanol Arias i Fernando Rey, entre altres actors. (emesa per tv3 l'any 1994)

El 1995, actua en la pel·lícula "La Monyos" dirigida per de Mireia Ross. junt amb actors com Julieta Serrano i Eufemia Román, entre altres (l'estrena fou el 28 de febrer del 1997). També va tenir un petit paper a la pel·lícula "La Febre d'Or".

L'any 1997, participa en la sèrie de televisió "Sitges" amb actors com Laura Conejero, Manel Barceló, Marc Martínez, Victòria Pagési.

Tambè, protagonitza dos musicals "Company" de la Companyia Teatre Lliure, en el Mercat de les Flors i el Teatre Nacional de Catalunya i "Els Pirates", de Dagoll Dagom.

 

"Els Pirates" de W.S Gilbert & A. Sullivan.

Adaptació de Xavier Bru de Sala.

Dirigida per Joan Lluís Bozzo de Dagoll Dagom.

Estrenada el 19-10-1997 en el Teatre Victòria de Barcelona, amb actors com Rosa Galindo, Elisenda Ribas, Carlos Gramaje, Manel Barceló, Oscar Mas, Carmen Cuesta, entre altres.

   

Aquí estan perquè han vingut. Mireu-vos-els bé, els famosos Pirates! Semblen sortits de les pàgines de "L'illa del tresor" o de "Peter Pan"... Són uns pirates ben clàssics, amb les seves potes de fusta, els seus garfis, el seu pegat a l'ull... Beuen rom directament del barril i duen un lloro sempre a l'espatlla; formen part, juntament amb els indis i els cow-boys, del nostre imaginari infantil. De Salgari a Juli Verne, de Stevenson a Folch i Torres.

Aquests pirates que ara us presentem són, tanmateix, uns pirates bondadosos que tenen dues regles d´ or: La primera és no atacar mai cap presa que sigui més dèbil que ells (conseqüentment, les pallisses que reben són formidables), i la segona és no fer mal a cap orfe ja que tots ells han hagut de patir, de jovenets, les penúries de l´ orfandat. L´ aquarel·la acaba de completar-se amb les noietes virginals i esbojarrades que van a banyar-se a una platja remota i són assaltades pels risibles bucaners, el pare de totes elles, un estrambòtic Mariscal de Mar, i la seva guàrdia de corbs formada per una quadrilla de civils mostatxuts i caganers.

L´ original costa del sud d´ Anglaterra, on es troba Penzance segons els atles que hem consultat, ara i aquí ha estat substituït per una cala de la Costa Brava:

"De Begur fins a l´Escala

nedarem de cala en cala,

de Elafranc fins a Cap Roig

s'hi passeja què és un goig"

Canten les noietes mentre els pirates les observen, golafres, amagats rere una atzavara.

Tot plegat Pirates i guàrdies civils d´opereta en un paisatge de postal. Perquè això que els oferim, senyores i senyors, és una Opereta.

Aquest reialme absurd i una mica naïf, aquesta extravagància musical on les melodies s'entrecreuen amb els petons, on les bales són confits i les bufetades de per riure, i on tot és lleuger, frívol, banal. Tot menys la propia execució de la partitura i el llibret de Gilbert & Sullivan que, com totes les seves cèlebres "Savoy Operas", demanen bons còmics i bones còmiques, cantants excel·lents, avesats ballarins de claqué, acròbates de circ, pallassos de primera, i un treball subtil, disciplinat i elegant per ensemblar-ho tot i trobar un to i un estil que no afeixuguin la divina lleugeresa de l´original. I això no és gaire senzill.

Sembla mentida com pot arribar a ser de complicada l'elaboració d'una bella frivolitat, però és així: Com una copa de cava gelat que un s'empassa amb plaer i que, al seu darrere, suposa unes quantes hores de dedicació per part dels artesans que l'han construït.

Dagoll Dagom

Barcelona - tardor 1997

 
 
 
 
 
 
 
 
                       
 
Sau
biografia CS CS actor premi CS  millor cançó en català de l'any aniversari  CS llibre de visites CS
enllaços altres webs
disseny i manteniment: dissenyweb.net